El meu homenatge a Juanjo Garra

El meu homenatge a Juanjo Garra, Lleida ha retut homenatge  a l’alpinista Juanjo Garra, mort aquest cap de setmana a l’Himàlaia.

Lleida has paid tribute to Juanjo Garra mountaineer, died this weekend in the Himalayas.

http://www.youtube.com/watch?v=qUV6bRFHDSE&feature=youtu.be

Juan José Garra Lorenzo (Lleida, 29 de novembre de 1963 - Dhaulagiri, 27 de maig de 2013, fou un alpinista lleidatà, que va fer nombroses ascensions a cims de vuit mil metres, i que col·laborava com a càmera d'alçada en diversos projectes audiovisuals.Taula de continguts
Va participar en nombroses expedicions en diversos continents del planeta des de 1989, en les quals visità la Serralada del Pamir i coronà el Petroski, el Razdelnaia i el cim Lenin. El 1991 va coronar el Broad Peak, i l'any 1993 va participar en expedicions que el van dur a la Serralada de l'Atles (Ras, Timesguida, Toubkal i Akiud), als Andes peruans (Pisco, Pastouri, Huascaran i Alpamayo) i als Andes bolivians (Huayna Potosí). L'any següent va participar en la primera expedició catalana hivernal per coronar un cim de més de vuit mil metres, el Cho Oyu.Entre 1995 i 1997 va participar en un conjunt de tres expedicions, conegudes com Expedició Trilogia, en les quals coronà el Fitz Roy (1995), el McKinley (1996) i l'Aconcagua (1996-1997). En aquella època (1995-1996) es proclamà campió d'Espanya d'esquí de muntanya en categoria mixta, i l'any 1998 va obrir la via Assumpta de Lleida per coronar l'Illiniza sud.[3]Entre 1998 i 2008 va col·laborar com a càmera d'alçada al programa de RTVE Al filo de lo imposible, participant en diverses expedicions a la serralada de l'Himàlaia i coronant l'Annapurna (1998), el Manaslu (1999, 2008), l'Everest (2001; l'any anterior ja l'havia coronat amb l'expedició Andalucía Everest), el Broad Peak (2007) i el Karakorum (2007). Durant aquest període també va coronar el K2 i el Karakorum (2003, expedició Andalucía K2), va participar en una expedició del Centre Excursionista de Catalunya a l'Aconcagua (A l'Aconcagua sense gluten, 2006), destinada a donar a conèixer la celiaquia i a estudiar vies per millorar la qualitat de vida de les persones intolerants al gluten. Aquell mateix any, Garra també va coronar el Gasherbrum II i el Karakorum, en una expedició per commemorar el centenari del Centre Excursionista de Lleida. A partir de 2009 va participar també com a càmera d'alçada i especialista al programa Desafio Extremo de Cuatro Televisión, participant en una expedició destinada a coronar un cim sense nom conegut a la serralada de l'Himàlaia (2009, expedició Desafío Himalaya) i el Kangchenjunga (2009). Finalment, l'any 2011 va coronar el Lhotse. Aquell mateix estiu es proclamava campió d'Espanya de mitja marató de muntanya (skyrace), en categoria veterans.Va participar en l'enregistrament de sis documentals sobre ascensos a muntanyes de l'Himàlaia, aportant diferents coneixements culturals, religiosos, d'estil de vida i costums dels diferents llocs del planeta.Va compaginar l'activitat alpinística amb altres tasques en el món associatiu. Així, va ser membre de la Junta Directiva del Centre Excursionista de Lleida, Secretari (1991-1995) i Vocal de Relacions Externes (1995-2000); fou membre fundador i director de la cursa atlètica Mitja Marató ciutat de Lleida 1984/1995. Fou membre de la Mesa Assessora de l'Esport Lleidatà de la Secretaria General de l'Esport (2003) i membre assessor de la Fundació privada Sícoris Club de Lleida des del 2004.Juanjo Garra era diplomat en Treball Social i va exercir com a Educador Social en la regidoria de Serveis Socials de l'Ajuntament de Lleida. L'any 1998 treballà com a cooperant internacional a Colòmbia, coordinant l'agermanament entre els municipis de Lérida a Colòmbia i Lleida a Catalunya entre 1999 i 2003. Darrerament, exercia com a Cap de la Secció d'Esports a l'Ajuntament de Lleida i des de 2009 era el Director Tècnic de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).Expedició al Dhaulagiri i defunció .El DhaulagiriEl 22 de maig de 2013, l'expedició formada per Lolo González, Juanjo Garra i Enrique Osiel al Dhaulagiri iniciava el primer atac al que és el setè cim més alt del planeta, però les condicions meteorològiques adverses els obligaren a esperar una millora del temps al camp 3. Després d'atacar definitivament el cim l'endemà, l'alpinista lleidatà patí una caiguda a uns 8000 metres d'alçada, a l'últim sector de l'ascens, i es trencà el turmell, restant amb dificultats de mobilitat i veient-se obligat a passar la nit al ras al costat de Kheshap, el xerpa que l'acompanyava, qui havia baixat fins al camp 3 amb Lolo González per tal d'aconseguir ajuda i posteriorment havia reemprès l'ascens per assistir l'alpinista lleidatà.El mateix 23 de maig s'iniciaren els preparatius per rescatar Garra i el xerpa Kheshap, coordinats per Sebastián Álvaro (director de a Al filo de lo imposible). Per la seva banda, al camp base de l'Everest s'aplegaren Alex Txikon, Jorge Egocheaga, Damián Benegas i Ferran Latorre, que acabaven de coronar el Lhotse, disposats a iniciar un ascens ràpid al cim per assistir l'alpinista lleidatà en el cas que l'helicòpter de rescat —pilotat per Simone Moro, qui pocs dies abans havia realitzat el rescat a l'Himàlaia major altura, 7800 metres— no aconseguís contactar amb Garra i optés per deixar un grup d'alpinistes aclimatats, xerpes, provisions i material d'ajuda al punt més elevat possible de la muntanya. Malgrat que el dia 24 de maig Garra i Kheshap van aconseguir descendre entre 100 i 200 metres des del punt on passaren la primera nit al ras, continuaven en un indret inaccessible per l'helicòpter de rescat, que també hagué de fer front a condicions meteorològiques adverses. Davant aquesta situació, l'helicòpter deixà tres xerpes carregats amb menjar, aigua i oxigen a uns 6300 metres d'alçada per tal que intentessin el rescat per terra i descendissin l'alpinista accidentat fins a una alçada assequible per l'helicòpter.El 25 de maig i davant les dificultats per a que l'equip d'alpinistes que havien coronat el Lhotse i que es trobaven al camp base de l'Everest (Jorge Egocheaga, Damián Benegas, Ferran Latorre i Alex Txikon) aconseguissin incorporar-se al rescat al Dhaulagiri aquell mateix dia, l'alpinista alemany Dominik Mueller es va afegir a les tasques de rescat, contactant amb el grup de xerpes a l'alçada del camp 3 aquella mateixa nit, que Garra i Kheshap tornarien a passar al ras. D'altra banda, l'helicòpter va rescatar un alpinista hindú que feia dos dies que estava perdut intentant descendir del Dhaulagiri.L'endemà, l'equip d'alpinistes procedents del Lhotse va aconseguir afegir-se a les tasques de rescat. Egocheaga i Nigma Sherpa aconseguiren aterrar al camp 3 i es dirigiren vers la zona on es trobaven Garra i Keshap; mentre Txikon i Latorre aterraren al camp 1 arran de les males condicions meteorològiques i iniciaren l'ascens a peu. D'altra banda, Dominik Mueller i un altre xerpa van emprendre el camí de descens al camp 3, acompanyats de 7 alpinistes més que s'havien perdut durant el descens de les seves respectives expedicions.L'equip de xerpes i Egocheaga finalment va aconseguir contactar amb Garra i Kheshap,i iniciaren el descens vers el camp 3, una operació que es presentava molt delicada a nivell tècnic i que es veia agreujada per l'estat de salut de Garra, molt dèbil després d'haver passat tres nits al ras i a prop de 8000 metres d'alçada; l'alpinista lleidatà, a causa de les complicacions, traspassà poc després d'haver iniciat el descens.
font wikipedia


Juan José Lorenzo Garra (Lleida, November 29, 1963 - Dhaulagiri, May 27, 2013, was a mountaineer Lleida, who made numerous ascents to eight thousand meter peaks, and collaborated as a chamber height several projects audiovisuals.Taula content
He participated in numerous expeditions in various continents of the planet since 1989, where he visited the Pamir Mountains and the Petroski crowned the top Razdelnaia and Lenin. In 1991 he crowned Broad Peak, and in 1993 he participated in expeditions that led to the Atlas Mountains (Ras Timesguida, Toubkal and Akiud) in the Peruvian Andes (Pisco Pastouri, Huascaran and Alpamayo) and Bolivian Andes (Huayna Potosi). The following year he participated in the first expedition to winter Catalan crown a peak of more than eight thousand meters, Cho Oyu.Entre 1995 and 1997 he participated in a series of three expeditions, known as Trilogy Expedition, which capped the Fitz Roy (1995), the McKinley (1996) and Aconcagua (1996-1997). At that time (1995-1996) was proclaimed champion Spain skiing in mixed category, and in 1998 opened the way to crown the Assumption of Lleida Illiniza south. [3] Between 1998 and 2008 collaborated as chamber height RTVE program The Edge of the impossible, taking part in several expeditions to the Himalayas and the crowning Annapurna (1998), the Manaslu (1999, 2008), Everest (2001, the year had already topped the Everest expedition Andalucía), Broad Peak (2007) and the Karakoram (2007). During this period topped the K2 and Karakorum (2003 K2 expedition Andalucía), took part in an expedition to the Mountain Center of Catalonia Aconcagua (Aconcagua in gluten-2006), designed to raise awareness of the Celiac disease and to study ways to improve the quality of life for people intolerant to gluten. That same year also topped Claw Gasherbrum II and Karakorum, on an expedition to commemorate the centenary of the Mountain Center in Lleida. From 2009 he also participated as camera height and the program specialist Challenge Extreme Cuatro Television, participating in an expedition destined to crown the top without a known name in the Himalayas (2009 Himalayan expedition Challenge) and Kangchenjunga (2009). Finally, in 2011 crowned Lhotse. Later that summer is Spanish champions half marathon mountain (SkyRace) in category veterans.Va participated in the recording of six documentaries on promotion to the Himalayas, bringing different cultural, religious, style life and customs of different parts of the activity alpinística planeta.Va combined with other tasks in the associations. So, he was a member of the Board of the Mountain Center in Lleida, Secretary (1991-1995) and Member of External Relations (1995-2000), was a founding member and director of athletics race Half Marathon Lleida 1984/1995. He was a member of the Advisory Board of Sport Lleidatà the General Secretariat of Sports (2003) and an advisory member of the private foundation Sícoris Club Lleida from the Claw was 2004.Juanjo degree in Social Work and served as Educator Social in the Department of Social Services of the City of Lleida. In 1998 he worked as a international volunteer in Colombia, coordinating the twinning of towns in Colombia and Lleida Lleida in Catalonia between 1999 and 2003. Recently serving as Chief of the Section of Sports in Lleida City Council since 2009 and was the Technical Director of the Federation of Rambling Catalonia (FEEC). Expedition Dhaulagiri and death. DhaulagiriEl The May 22 2013, the expedition made by Lolo González, Enrique and Juanjo Garra Osiel Dhaulagiri initiated the first attack is the seventh highest mountain in the world, but bad weather forced them to wait for a better time to camp 3. After finally attack the summit the next day, the climber suffered a fall in Lleida 8,000 meters, the last sector of the rise and broke his ankle, remaining with mobility and seeing be forced to spend the night in the open next to Kheshap, the Sherpa who accompanied him, who had dropped to third with Lolo González field to get help and then finally there was the climb to attend mountaineer Lleida. The same May 23, began preparations to rescue Garra and Sherpa Kheshap coordinated by Alvaro Sebastian (director of Al filo de lo imposible). Meanwhile, the base camp of Everest gathered Txikon Alex, Jorge Egocheaga, Damien Benegas and Ferran Latorre, who had just Lhotse, ready to begin a rapid ascent to the summit to assist the climber in Lleida If the rescue helicopter, piloted by Simone Moro, who shortly before had made the rescue in the Himalayas higher altitude, 7800 feet, not get in touch with Garra and decide to let a group of acclimatized climbers, Sherpas, provisions and material support at the highest point possible in the mountains. Although the May 24 Claw and descend Kheshap reached between 100 and 200 feet from the point where we spend the first night in the open, still in a place inaccessible to the rescue helicopter, which also had to deal with weather conditions adverse. In this situation, the helicopter left three Sherpas loaded with food, water and oxygen at about 6300 meters so they tried to rescue the earth and descended the rugged mountaineer to a height accessible by helicopter. 25 May and given the difficulties the team had topped the Lhotse climbers that were at the Everest base camp (Egocheaga Jorge, Damian Benegas, Ferran Latorre and Alex Txikon) managed to join the rescue Dhaulagiri on the same day, the German mountaineer Dominik Mueller joined the rescue by contacting the group at the height of Sherpas field 3 that night, it happened again Kheshap Claw and flush. Moreover, the helicopter rescued an Indian mountaineer who had lost two days I was trying Dhaulagiri.L down the next day, the team of climbers from the Lhotse was able to join the rescue. Egocheaga Nigma Sherpa and managed to land in field 3 and headed towards the area where they were and Claw Keshap, while Txikon Latorre and one landed in the field due to bad weather and start the ascent on foot. Furthermore, Dominik Mueller and another Sherpa undertook the way down the field 3, accompanied by more than seven climbers were lost during the descent of their respective expedicions.L team of Sherpas and finally got Egocheaga Contact Claw and Kheshap and start the descent towards the third field, a very delicate operation that appeared on a technical level and looked worse for the health of Garra, very weak after spending three nights in the open and close to 8,000 meters, the mountain climber Lleida, due to complications, passed away shortly after started the descent.
source encyclopedia