Apnea : Blue hole

Aquest es antic ,però impresionant : William Trubridge trenca el rècord mundial d'apnea sense aletes, amb una immersió a 88 m (288 peus) de 03:30 a Dean's Blue Hole, Bahames.

http://vimeo.com/groups/31671/videos/4802703

CAIGUDA LLIURE:  Aquest vídeo és una ficció i un projecte artístic . El campió del món  el bussejador Guillaume Nery  busseja a Blue Hole Dean,  el més profund del món, filmada enterament  pel campió francès Julie Gautier.


http://www.youtube.com/watch?v=uQITWbAaDx0&feature=related

El nord de Noruega 2010

Resum dels rius del nord de Noruega , es del 2010

http://vimeo.com/13649289

Cairns (Austràlia) i Nova zelanda (descens, rodeo i extrem)

Vídeo filmat a  Cairns (Austràlia) durant  l'estació humida. Uns caiaquistes que gaudeixen  de l'aigua.Tot i que la resolució no es màxima m'ha agradat , està ben lograt.
Com sempre aconsello veure-ho amb HD , pantalla gran i auriculars ,esperar que es carregui si tens poca velocitat.

http://vimeo.com/21646162

Aquest es un resum del que ha fet l'anterior  grup de caiaquistes en tota la temporada

http://vimeo.com/18493132

Nova Zelanda pel·licula sencera ,bona música , li manca una mica de resolució posar full screen i a continuació scaling off
http://vimeo.com/19037018

Burnt Ranch Gorge, California

Burnt Ranch Gorge, California

http://vimeo.com/21488787

Lower Blackwater ,
Palistes Matt Fiteny, Ben Karp, Chris Preperato

http://vimeo.com/21573869

Canó del Huila Huila del Riu Fuy (Xile)

recorda d'apretar les fletxes de la dreta per veure pantalla total 


García baixa pel Canó del Huila Huila del Riu Fuy. Aquest clàssic de finals d'estiu és d'aproximadament 2 hores al sud de Pucón i només es baixa en trams fluixos. Té una abundància de la classe IV-V, per la qual cosa és un dels  favorits del país. Gaudeix el vídeo de l'últim dia bo de la navegació de la  temporada 10/11 a Xile.

http://vimeo.com/21380703

un d'en Huking hedge,bona música de Mac Miller - The Spins

http://vimeo.com/21431223

aquest d'en Serrasolses a mèxic


http://vimeo.com/16487540

Allaus provocades amb artilleria pesada

Allaus provocades amb artilleria pesada

fonts :Neatorama i Dirty.ru

Russian soldiers create avalanche by firing Artillery (Youtube, 1:56 min)

Per evitar que es produeixi una allau, la millor solució moltes vegades és provocar-la . Són dos vídeos de llocs diferents, en aquest primer cas un grup de soldats russos buiden de neu les muntanyes d'Ossètia del Nord a canonades. una mica bèsties

Allau provocada al pic Cheget (Rússia)

Avalanche on Cheget 2011 HD (Youtube, 3:10 min)

En aquest altre vídeo gravat  al pic Cheget, al Caucas, tot comença per un tret i acaba amb una allau massiva que deixa la vall en la penombra.Impressionant.

FOTOGRAFIA PAISSATGES

25 º The Aurora: fotografiant les aurores boreals de Noruega a - 25º C

Una setmana sencera es va passar Terje Sorgjerd , un fotògraf especialitzat en paisatges, al Parc Nacional Kirkenes and Pas, a Noruega frontera amb Rússia, capturant aurores boreals a temperatures de -25 º C, per després muntar aquesta pel lícula time-lapse .

Això és veritable passió pels paisatges inhòspits.

SALTS (extrem)

FRONTERA (Trailer Whitewater Caiac) impressionant moment al final del film ,et fa sentir l'emoció del moment que caus

http://www.youtube.com/watch?v=LVT6QsRDt_M&feature=related

La introducció a la pel·lícula dream result
http://www.youtube.com/watch?v=KQnAUYgNoao&feature=related

Aquesta és la primera, de 7 trailers de Shasta de la  pel.lícula Boyz Productions NOU, Slippery When Wet. Cada trailer  conta amb un atleta de la pel.lícula per donar una idea de cada estil de vida dels personatges. La seqüela de Wet Dreams, la pel.lícula et porta a través dels Estats Units i conèixer a alguns dels atletes més talentosos . En primer lloc Evan García àlies EG la killa. Trailer música de: L'Escala "Palladio", composta per Jamie Muhoberac i Karl Jenkins.

 http://www.youtube.com/watch?v=B6ki3MmrfK0&feature=fvwrel


Tyler Bradt fa el salt més alt en un caiac  (rècord mundial més gran de les Cascades! 56'9 metres
http://www.youtube.com/watch?v=uNXh9gXDd2Y&hd=1


Rècord mundial de salt amb un topo duo de descens
http://www.youtube.com/watch?v=hOukY6-gh8M&feature=related

Rush Sturges
http://www.youtube.com/watch?v=N13jiucxvwk&feature=related

Madagascar Caiac Expedició - 2007

Seguiu les gestes d'un grup de caiaquistes britànic en el seu intent d'explorar els rius a l'illa de Madagascar , 

Filmació : Heyworth Dan, Nicola Pearce, Tom Hollis, Piper Ted, Hulley Sarah, Alex Hulley, Emily Orr Bayne i Jen. 

Editat per: Tom Hollis & Dan Heywor

http://vimeo.com/21261237

descens en caiac per l'alt Llobregat

descens en caiac per l'alt Llobregat del Centre Excursionista de la Comarca de Bages
la qualitat del video no es gaire bona (per falta de mitjans ),però els col·legues es mereixen que els mencioni 


http://www.youtube.com/watch?v=7dF2_FdGU_c&feature=player_embedded#at=87

i en Tomas a galicia


http://www.youtube.com/watch?v=uLDRuIxXAAY&feature=player_embedded#at=142

Nil blanc Uganda

 Uganda.
 la presa, que està portant la mort dels ràpids més bonic d'aquesta zona com el  Silverback.
Bujagali Falls


http://vimeo.com/20949619

per riure

vigila qui agafes per fer un 5è amb topo duo , ves a saber on fa cap  la pala

http://www.youtube.com/watch?v=mouMMOraPyw&feature=related

Yoho un dels millors films de descens

Yoho un dels millors films de descens
Assegureu-vos de fer clic a: veure en HD a la cantonada inferior dreta i a més de fer la imatge gran (full screen) i per sortir Esc.
clicar aquest link:
http://www.youtube.com/watch?v=CuOs_sMDckY&feature=player_embedded

Stakeout (Replanteig)

Stakeout (Replanteig) és un film de ritme ràpid, d'estil lliure "freestyle" produit per Tribe Rider (tribu del genet)

http://vimeo.com/8208615

més estil lliure

http://vimeo.com/15908612

Steve Fisher

Al llarg dels últims deu anys Steve Fisher ha definit l'esport del caiac d'aigües braves. Va créixer al sud d'Àfrica, Fisher va començar remant a l'edat de sis anys. Desenvolupar les seves habilitats en el riu Zambeze, Fisher ens porta en un viatge de deu anys que ofereix una rara visió de ser un dels caiaquistes més dominant del món.
Música : Midnight to Twelve


http://www.youtube.com/watch?v=lez9LNNQWC4&feature=related

El Zambeze
http://www.youtube.com/watch?v=b0H7AoY1ZYU&feature=related

Àfrica
http://www.youtube.com/watch?v=grDAdY-GIz4&feature=related

LA REBOTIGA DE LES XARXES SOCIALS

Connectats de la globalitat a la individualitat

LA REBOTIGA DE LES XARXES SOCIALS

Facebook i altres webs socials són un colossal torrent de dades que cobegen els departaments de màrquèting de les empreses .”La xarxa social” que avui competeix als oscars , mostra la gènesi del gegant Zukerberg.

Per núria Navarro

Mark Zuckerberg va crear Facebo­ok el 2004 amb la intenció que els estudiants de Harvard pengessin el seu perfil i airegessin la seva situació sentimental .L’invent ha acabat enganxant 600 milions de persones, ha proporcionat a Zuckerberg una fortuna superior als 5.000 milions d'euros, ha encès la revolució als països àrabs i ha donat peu a una pel·lícula, La xarxa social, de David Fincher, que parteix amb vuit nominacions a la carrera als Oscars en la sempre glamurosa cerimònia que se celebrarà aquesta nit al Teatre Kodak de los Angeles.

Per sobre de l'èxit, la revolta i la catifa  vermella, Facebook ha canviat la forma de relacionar-nos. Mentre que als portals (Yahoo, Terra) i els buscadors (Google) entràvem de manera anònima, Facebook va obrir la comporta als stripteaseses en  tota regla. Vam començar a ventilar amb embadaliment gustos, emocions, ocupació i amistats. Una fórmula d'autopropaganda que també anima altees xarxes socials com Twitter, Tuenti o Linkedin, i que ha anat desbancant les mes discretes MySpace i Fotobloc. En l'últim any i mig, Espanya s'ha convertit en el segon país del món, després del Brasil, que més utilitza les xarxes socials, amb 13 dels 17,8 milions d'internautes connectats. Els analistes ofereixen una palmària explicació d'això: ens encanta socialitzar i ens va el morbo.

Son socials les xarxes socials?

Les xarxes socials han democratitzat la veu dels ciutadans, transformant la comunicació, sí. Però la festa de l'intercanvi d'informació i coneixements té la seva rebotiga. Javier Célaya, fundador de l'observatori de tendències Dosdoce i membre de l'Associació Espanyola de l'Economia Digital, adverteix que es venen com a promotores de socialització però la immensa majoria d'usuaris son «belles dorments», gent que s'ha donat d'alta per ser-hi però que no aporta cap contingut d’interès. «Només l’1 % dels continguts que circulen a les xarxes socials son originals -diu -, la resta es un retalla i enganxa, una borsa d'intercanvi de senyals cap a continguts fabricats fora de la xarxa social». , Els amants de les teories conspiratòries veuen en aquest entreteniment global un experiment de manipulació impulsat per la CIA. Mes científic, Celaya està convençut que estem enmig d'un tsunami digital que ho arrossega tot i que s'emportarà allò que no aporti va­lor. Al final, vaticina, Facebopk serà irrellevant per al sector cultural i Twitter, un proveïdor de fonts. "

Mentrestant,, les xarxes socials son excel·lents xarxes comercials. I no només perqué, a través del sistema «fes-te fan de», marques com Maltesers, Nike i la cadena de botigues de moda Blanco han pujat al podi dels anunciants de Facebook a Espanya, segons un informe de Socialbakers.com, sinó perquè en aquest febril acte de penjar fotografies i missatges de tota mena a les xarxes, els usua­ris cedeixen una impressionant quantitat de dades personals cobejades per les empreses .Juan Várela, que es director de Mediathink Consultores i autor del bloc Periodistas 21, afirma que «en les dades dels usuaris està el be mes buscat per part de la publicitat i el comerç electrònic per atrapar i seguir els clients i el públic el que pot arribar a través de les seves relacions». La filosofia seria: sigues lliure per dir el que vulguis, sempre que no t'importi ser bombardejat per publicitat.

Això que ja passava en l'innocent Hot­mail -quan acceptes les condicions gene­rals, estàs firmant un document de 16 pà­gines que explica que permets registrar, emmagatzemar i veure els correus per­sonals durant 18 mesos-, ha cobrat vi­gor en les xarxes socials i les webs unides als mòbils i a la ubiqüitat de la banda am­pla. «Assumim que Hisenda ho sàpiga tot de nosaltres perquè el garant es l'Estat, però la cosa canvia quan son les empreses privades les que tenen coneixement de les teves inquietuds, els teus gustos o les teves inclinacions sexuals», apunta Celaya. A això Várela afegeix: «Significa que la gestió dels comptes, continguts  dades dels usuaris no té control social». Es realment inquietant però no il·lícit, «perquè la tecnologia va per davant de les lleis».

¿ Per que interessen tant aquestes dades? Perquè els anunciants ja no volen pagar per aparèixer a les pagines web, sinó per arribar directament a les persones. L’única manera d'aconseguir-ho es saber que volen exactament. Segons una investigació portada a terme pel Wall Street Journal, l'espionatge als internautes marxa a tota màquina. Va començar als 90 amb l'enviament de cookies que es limitaven a recordar foteses com el contingut dels carros de la compra a les botigues virtuals, però avui existeixen sofisticades aplicacions que pentinen la xarxa en temps real i son capaces de detectar la localització, ingressos, interessos de compra i fins i tot l'expedient mèdic dels usuaris. S'etiqueta la infor­mació amb un codi numèric i es ven a les companyies interessades en una espècie de mercat de valors paral·lel. L'empresa Lotame Solutions Inc. de Nova York, per exemple, usa una peca de software que reconeix que tecleja el navegant a la seva pantalla, ja sigui una sèrie de televisió, un aperitiu, un destí turístic o qualsevol altra  dada impagable per proposar una  oferta publicitària a mida.

El diari ha estudiat les 50 webs mes visitades dels EUA -que representen el 40% del total de les consultes- i ha observat que s'havien introduït 3.180 arxius de rastreig, dels quals 2.224 van ser instal·lats per 131  empreses, moltes de les quals buscaven crear bases de dades de perfils de consumidors .Naturalment ningú consulta l’incaut que navega sol a casa .A més , el diari va poder identificar 100 companyies  intermediàries de rastreig , processadors de dades i consultors de publicitat. Un exemple il·luminador és  el  diccionari on line :Dictionary.com :cada visita al diccionari suposa la descàrrega  de mes de 259 arxius de rastreig .

La cosa empitjora si es fan servir dispositius mòbils-teléfons i tauletes- on els tallafocs i els sistemes d'eliminació de ratrejadors no no funcionen com al PC. Estem vigilats i la nova economia assegura no sense desvergonyiment, que “si un anunci es dirigeix de manera apropiada , deixa de ser un  anunci per ser una informació “

La cosa no sembla que s'hagi d'aturar aquí, ja que els analistes de tendències alerten que els nostres perfils s'aniran afinant cada vega­da mes. D'aquí al 2020, creixeran les tecnologies sensorials. Els mòbils i tauletes incorporaran sensors que detectaran el nostre estat d'ànim i la seva relació amb el consum. «Depenent de si estem tristos, alegres o cansats, el sistema de recomanació de la nostra plataforma ens suggerirà veure un tipus de pel·lícula, escoltar una cançó o llegir un poema», anuncia Gelaya.

La filosofia de la nova societat 3.0, aquella que ens comunicarà amb màqui­nes i objectes, es entendre el nostre comportament i «evitar que perdem el temps en tediosos recerques». Com la tecnologia detectarà el que hem llegit, subratllat, vist, guardat i reutilitzat» la previsió per a aquesta dècada es que 1'usuari s'acostumi ràpidament a no anar als continguts sinó que els continguts vagin a ell. Una versió depurada del Gran Germà orwel·lià que en certa mesura aprimarà, de passada, allò que els anglesos anomenen serendipity, el descobriment fortuït d'alguna cosa bella o interessant.

¿ens podem protegir?

La recomanació dels experts es que s 'ha d’estar present a les xarxes socials ,però no en totes i á qualsevol preu. «Quan les fronteres entre la privacitat i el que es públic es difuminen, es impres­cindible ser conscient de que es publi­ca, que es comparteix i fins on deixem entrar els robots que burxen en la nostra identitat i comportament»,diu Várela. De moment, sembla que les dones s'han avançat a la recepta de  prudència. «Si es tecleja a Google Imatges la paraula ceo (chief executive officer, president), els deu primers resultats en femení mostren imatges de Barbie -explica Celaya-.Això vol dir que la gran majoria de dones son geloses de la seva intimitat i no pengen alegrement les seves fotos, mentre que els homes solen aparèixer al costat del seu cotxe el seu gos o la seva televisió de plasma».

Aquesta presa de consciència digital no serà la tònica general i tindrà conseqüències. «Si la moneda de canvi en el món digital son les dades personals, ni haurà una part de la societat amb po­der adquisitiu que accedirà a la cultura i al coneixement salvaguardant la seva intimitat i evitant la publicitat  mentre  un nombre molt ampli de persones  pagaran car l'accés a continguts de manera gratuïta», adverteix Celaya. Es crearà una nova bretxa, diferent de la que ja existeix ara entre els natius i immigrants  digitals (els que van néixer en l’època del paper i s'han adaptat), i els analfabets digitals.

I després hi ha el problema del monopoli de la informació i de l’oferta de continguts. En l'actualitat Google, Apple, Amazon i Facebook es reparteixen el pastis ,cosa que va simbolitzar el sopar que Obama va oferir als seus líders a la Casa Blanca. «Actualment en xarxa només ni ha lloc per a un:per a un portal (Google), per a una xarxa social (Facebook), per a una Llibreria (Amazon) i aquest monopoli serà difícil de desfer», alerta Celaya, preocupat pel fet que el 99% dels espanyols entrin per la mateixa porta, Google, que dona Una sèrie de resultats ordenats amb uns criteris que no qüestiona ningú .A més amés,« l’estadística diu  que només un 8% dels espanyols passen a la segona pàgina del buscador», afegeix l’analista.

.¿Quines conseqüències té això? En el món analògic, el ciutadà  construeix el seu criteri llegint entre línies la informació que li arribava des de diferents  capçaleres de premsa,i de la radio í la televisió. Sabia quina ideologia hi havia al darrere de cadascuna d'elles i qui firmava cadascuna de les informacions. Ara entrem per les mateixes portes, consultem les mateixes fonts i ens agrupem al voltant de persones amb les nostres mateixes afinitats. Davant d'això, «a les escoles s'hauria d'ensenyar als nens a no donar per vàlid res del que aparegui en  els primers 10 resultats d'un buscador, de la mateixa manera que abans els explicàvem que no s'havien de creure tot el que deien a la tele», diu Celaya. «S'ha d'educar per qüestionar-ho tot i enfortír  l'esperit crític».

Qui controlarà el far west digital?

La gran assignatura d'aquest intens primer quart del segle XXI serà mo­derar els atropellaments de tots els que s'escudin en el dret a la llibertat d'expressió per enriquir-se Però, ¿qui? «L'Estat, per més que s'entestin a dir que ja no té sentit en la societat global, ha de jugar un paper en la regulació del Far West d'internet i garantir unes regles de mercat i competència», acaba dient Ja­vier Celaya. El que es local torna a cobrar sentit.