MONDAY, 23 FEBRUARY 2015
LaVanguardia
AGAINST THE
Aniol Serrasolses the best kayaker Spain
I have 23 years. I was born in Girona, live in luck and I live by the rivers of the planet .soc kayaker.
I am single, no children or girlfriend: kayaker should be ... Hopefully you are serving politicians
not to steal. I believe in living nature. I skipped a waterfall ... 42 meters!
"Remar and rowing is the complete happiness with very little"
What does? Paddling my kayak.
Where? For whitewater rivers.
A hobby? No, a way of life.
What is it? Remo 300 days a year, seven hours a day.
Why so much? I prepare to descend steeply rivers and waterfalls big jump.
Cascades very high? Small have ten meters.
It is not so small ... 20, 30, 40 meters ...
And you the jumps? Yes, my kayak 2.30 meters.
Falls within a forty meter kayak? I do not fall, I throw.
I do not get hurt? This must be done very well, precisely, it is true that it is a high risk sport.
What is your record? The waterfall Big Banana, Veracruz, Mexico: 42 meters.
So what? Intense exciting reexit, still looking wonderful .For this giant waterfalls with Google Earth.
The internet looking for? We few that jump waterfalls and ...
How many are they? Four people worldwide.
Four!
And is my big brother in Raspberry. The four we know, we are friends. As there are references ... look waterfalls is very exciting! With Google Earth tracking rivers around the world, in places very remote, unspoiled land with rivers isolated ...
How did the old explorers ... And when I see one of these rivers ... white speck cascading waterfall, eureka! I get excited. So fascinating is organizing the expedition, reached that river, to confront that cascade ...
Who has the record today? My friends and Taylor Bird Rafa Ortiz, the only ones who have jumped the waterfall Palouse in Washington state (USA): it has 57 meters!
Dares? Yes, but is not afraid to, but to survive! And so I have to prepare a lot, take the appropriate angle ....
How skips a waterfall 57 meters to survive?
You must avoid shot out ahead. The base of the kayak must always touch the falling water, and continue with the nose ... and angle vertically into the river.
What happens then?
Before, I throw rowing, and I can see m'ajupo kayak, grasps the skirt and tense shoulders. I enter the water deeply, then the kayak up and leaves the surface. I regained the oar.
What is the greatest danger? Fell flat: Once you crack the spine. Or fall down: kayaking off you will be. Or trapped in the whirlwind, as if you were doing laps in a washing machine: you can drown.
Had accidents? I busted my elbows and the ulna and radius, I've broken several ribs, I have separated shoulder ... but the worst was the L5 vertebrae, the lumbar above the sacrum.
How was it?
I fell flat on a rock not seen. The doctors told me they could not return to row ... and I sank into depression: what is the meaning of life? Who was I, if I could not paddle? It was tough ...
How to overcome it?
For my motivation, ignoring the physiotherapist and ... returning to rowing, although I sometimes hurt.
Which issue is most fond memories? Peruvian Apurimac river 270 km in six days. Or British Columbia, Stikine River: 87 km, three days ... extraordinary landscapes, bears, eagles, discover the wonders of the world! It is when I am most happy, happiness is filled with very little thing.
Not afraid?
Once I saw him disappear before my five friends did not know he had that cascade 30 meters! I fell ... They lost kayak were injured. And we were in a vertical walls towering gorge and waterfall after another ... I went alone, I walk back down to earth and I could get from the top with string.
So when you go down whitewater? Free-ride (rafting) I can make up to 35 years ... But then I'll free-style (stunts in wave), kayak polo (water polo kayak) slalom kayaking in calm waters .. .
And a living? As a sweeper, waiter, in a textile factory, monitor kayak ... Now, thanks to the sponsors that I have, I can devote all my time to kayak.
I happy?
Nothing makes me feel more alive than the kayak! The expeditions are my happiness. We live to enjoy, is not? My idea is rowing with oars and rowed .Morir made.
Victor -M.Amela
The Aniol sad remembering his friend Juanito, a kayaker who taught Peruvian rivers of Peru, a country that has fallen in love .. The kayak Juanito got a drossatge a hole in the rock submersed: impossible to get out. The Aniol fought it out unsuccessfully saddened but not conceive of any other way to honor the life remar.Remar impressive waterfalls jump of 2.30 meters with a kayak, friends with the same passion and expertise to enjoy nature, travel, admire the beauty of the world and meet people distant sponsored by Red Bull and Wa-ka is one of the four best kayakers in the world. His videos on YouTube: Serrasolses Bros Productions.
dimecres, 25 de febrer del 2015
dimarts, 24 de febrer del 2015
Aniol Serrasolses, el millor caiaquista .The best kayaker
DILLUNS, 23 FEBRER 2015
LAVANGUARDIA
LA CONTRA
Tinc 23 anys. Vaig néixer a Girona, resideixo a Sort i visc pels rius del planeta .Sóc caiaquista.
Sóc solter, ni fills ni novia : hauria de ser caiaquista... Tant de bo els politics ho siguin per servir
i no per robar. Crec en la naturalesa viva. He saltat una cascada de... 42 metres d'altura!
"Remar i remar és la felicitat plena amb molt poca cosa"
Què fa? Remar al meu caiac.
Per on? Per rius d'aigües braves.
Una afició? No, un mode de vida.
En què consisteix? Remo 300 dies a l'any, set hores al dia.
Per què tant? Em preparo per baixar rius amb fort pendent i saltar grans cascades.
Cascades molt altes? Les petites tenen deu metres d'altura.
No tan petites... N'hi ha de 20, 30, 40 metres d'altura...
I vostè les salta? Sí, amb el meu caiac de 2,30 metres.
Cau durant quaranta metres dins d'un caiac? No caic, em tiro.
I no es fa mal? Cal fer-ho molt bé, amb precisió, és cert que és un esport d'alt risc.
Quin és el seu rècord? La cascada Big Banana, a Veracruz, Mèxic: 42 metres d'altura.
I què? Intens emocionant , reexit ,meravellós .Per això continuo buscant cascades gegants amb Google Earth.
Les busca per internet? Som pocs els que saltem cascades i...
Quants són? Quatre persones a tot el món.
Quatre!
I un és el meu germà gran, en Gerd. Els quatre ens coneixem, som amics. Com que no hi ha referències... buscar les cascades és molt excitant! Amb Google Earth rastrejo rius de tot el món, en llocs molt remots, terres verges amb rius aïllats...
Com feien els vells exploradors... I quan en un d'aquests rius veig una taqueta blanca... cascada, cascada, eureka! M'emociono. Llavors és fascinant organitzar l'expedició, arribar a aquell riu, enfrontar-te a aquella cascada...
Qui té avui el rècord? Els meus amics Taylor Bird i Rafa Ortiz, els únics que han saltat la cascada Palouse, a l'estat de Washington (Estats Units): té 57 metres d'altura!
S'hi atreveix? Sí, però no es tracta d'atrevir-s'hi, sinó de sobreviure! I per això m'haig de preparar molt, agafar l’angle idoni ....
Com se salta una cascada de 57 metres per sobreviure?
Has d'evitar sortir disparat cap endavant. La base del caiac ha de tocar sempre l'aigua que cau, i seguir amb el morro l’angulació... i entrar al riu en vertical.
Què passa llavors?
Abans d'entrar, llanço el rem, m'ajupo i m'enganxo al caiac, agafo amb les mans el faldó i tenso les espatlles. Entro a l'aigua, molt profundament, i després el caiac puja i surt a la superfície. I recupero el rem.
Quin és el perill més gran? Caure pla: el cop et rebenta la columna vertebral. O caure de cap per avall: el caiac se't desprèn. O quedar atrapat al remolí, fent voltes com si fossis dins d'una rentadora: et pots ofegar.
Ha tingut accidents? M'he rebentat els colzes i el cúbit i el radi, m'he trencat diverses costelles, se m'ha separat l'espatlla... però el pitjor va ser la vèrtebra L5, la lumbar anterior al sacre.
Com va ser?
Vaig caure pla sobre una roca que no es veia. Els metges em van dir que no podria tornar a remar... i em vaig enfonsar en la depressió: quin sentit tenia viure? Qui era jo, si no podia remar? Va ser duríssim...
Com ho va superar?
Per la meva motivació, fent cas del fisioterapeuta i... tornant a remar, encara que em faci mal de vegades.
De quina expedició té més bon record? Del Perú, riu Apurimac: 270 quilòmetres durant sis dies. O a la Colúmbia Britànica, riu Stikine: 87 quilòmetres, tres dies... Paisatges extraordinaris, óssos, àguiles, descobreixes les meravelles del món! És quan sóc més feliç, és la felicitat plena amb molt poc cosa.
No té por?
Una vegada vaig veure desaparèixer davant meu cinc amics: no sabíem que hi havia aquella cascada de 30 metres! Vaig caure... Ells van perdre el caiac i es van lesionar. I érem en un gorg de parets verticals altíssimes, i després una altra cascada... Vaig continuar sol, vaig retrocedir a peu per terra i els vaig poder treure des de dalt amb una corda.
Fins quan baixarà per aigües braves? De free-ride (descens en bot) en puc fer fins als 35 anys... Però després faré free-style (piruetes en onada), caiac-polo (waterpolo amb caiac), eslàlom, caiac en aigües tranquil·les...
I com es guanya la vida? Com a escombriaire, cambrer, en una fàbrica tèxtil, monitor de caiac... Ara, gràcies als patrocinadors que tinc, puc dedicar tot el meu temps al caiac.
I és feliç?
Res no em fa sentir més viu que el caiac! Les expedicions són la meva felicitat. Som vius per gaudir, no troba? La meva idea és remar i remar .Morir amb els rems posats.
Victor –M.Amela
L'Aniol s'entristeix en recordar el seu amic Juanito, un caiaquïsta peruà que li va ensenyar els rius del Perú, país que el té enamorat.. El caiac d'en Juanito es va ficar en un drossatge, un forat a la roca, submergida: impossible de sortir-ne. L'Aniol va lluitar per treure'l, sense èxit S'entristeix, però no concep cap altra manera d'honrar la vida: remar.Remar saltar cascades impressionants amb un caiac de 2,30 metres, amb amics amb la seva mateixa passió i perícia, per gaudir de la naturalesa, viatjar, admirar la bellesa del món i conèixer gent distant Patrocinat per Red Bull i Wa-ka, és un dels quatre millors caiaquistes del món. Els seus vídeos a YouTube: Serrasolses Bros Productions.
LAVANGUARDIA
LA CONTRA
Aniol Serrasolses, el millor caiaquista d’Espanya
Tinc 23 anys. Vaig néixer a Girona, resideixo a Sort i visc pels rius del planeta .Sóc caiaquista.
Sóc solter, ni fills ni novia : hauria de ser caiaquista... Tant de bo els politics ho siguin per servir
i no per robar. Crec en la naturalesa viva. He saltat una cascada de... 42 metres d'altura!
"Remar i remar és la felicitat plena amb molt poca cosa"
Què fa? Remar al meu caiac.
Per on? Per rius d'aigües braves.
Una afició? No, un mode de vida.
En què consisteix? Remo 300 dies a l'any, set hores al dia.
Per què tant? Em preparo per baixar rius amb fort pendent i saltar grans cascades.
Cascades molt altes? Les petites tenen deu metres d'altura.
No tan petites... N'hi ha de 20, 30, 40 metres d'altura...
I vostè les salta? Sí, amb el meu caiac de 2,30 metres.
Cau durant quaranta metres dins d'un caiac? No caic, em tiro.
I no es fa mal? Cal fer-ho molt bé, amb precisió, és cert que és un esport d'alt risc.
Quin és el seu rècord? La cascada Big Banana, a Veracruz, Mèxic: 42 metres d'altura.
I què? Intens emocionant , reexit ,meravellós .Per això continuo buscant cascades gegants amb Google Earth.
Les busca per internet? Som pocs els que saltem cascades i...
Quants són? Quatre persones a tot el món.
Quatre!
I un és el meu germà gran, en Gerd. Els quatre ens coneixem, som amics. Com que no hi ha referències... buscar les cascades és molt excitant! Amb Google Earth rastrejo rius de tot el món, en llocs molt remots, terres verges amb rius aïllats...
Com feien els vells exploradors... I quan en un d'aquests rius veig una taqueta blanca... cascada, cascada, eureka! M'emociono. Llavors és fascinant organitzar l'expedició, arribar a aquell riu, enfrontar-te a aquella cascada...
Qui té avui el rècord? Els meus amics Taylor Bird i Rafa Ortiz, els únics que han saltat la cascada Palouse, a l'estat de Washington (Estats Units): té 57 metres d'altura!
S'hi atreveix? Sí, però no es tracta d'atrevir-s'hi, sinó de sobreviure! I per això m'haig de preparar molt, agafar l’angle idoni ....
Com se salta una cascada de 57 metres per sobreviure?
Has d'evitar sortir disparat cap endavant. La base del caiac ha de tocar sempre l'aigua que cau, i seguir amb el morro l’angulació... i entrar al riu en vertical.
Què passa llavors?
Abans d'entrar, llanço el rem, m'ajupo i m'enganxo al caiac, agafo amb les mans el faldó i tenso les espatlles. Entro a l'aigua, molt profundament, i després el caiac puja i surt a la superfície. I recupero el rem.
Quin és el perill més gran? Caure pla: el cop et rebenta la columna vertebral. O caure de cap per avall: el caiac se't desprèn. O quedar atrapat al remolí, fent voltes com si fossis dins d'una rentadora: et pots ofegar.
Ha tingut accidents? M'he rebentat els colzes i el cúbit i el radi, m'he trencat diverses costelles, se m'ha separat l'espatlla... però el pitjor va ser la vèrtebra L5, la lumbar anterior al sacre.
Com va ser?
Vaig caure pla sobre una roca que no es veia. Els metges em van dir que no podria tornar a remar... i em vaig enfonsar en la depressió: quin sentit tenia viure? Qui era jo, si no podia remar? Va ser duríssim...
Com ho va superar?
Per la meva motivació, fent cas del fisioterapeuta i... tornant a remar, encara que em faci mal de vegades.
De quina expedició té més bon record? Del Perú, riu Apurimac: 270 quilòmetres durant sis dies. O a la Colúmbia Britànica, riu Stikine: 87 quilòmetres, tres dies... Paisatges extraordinaris, óssos, àguiles, descobreixes les meravelles del món! És quan sóc més feliç, és la felicitat plena amb molt poc cosa.
No té por?
Una vegada vaig veure desaparèixer davant meu cinc amics: no sabíem que hi havia aquella cascada de 30 metres! Vaig caure... Ells van perdre el caiac i es van lesionar. I érem en un gorg de parets verticals altíssimes, i després una altra cascada... Vaig continuar sol, vaig retrocedir a peu per terra i els vaig poder treure des de dalt amb una corda.
Fins quan baixarà per aigües braves? De free-ride (descens en bot) en puc fer fins als 35 anys... Però després faré free-style (piruetes en onada), caiac-polo (waterpolo amb caiac), eslàlom, caiac en aigües tranquil·les...
I com es guanya la vida? Com a escombriaire, cambrer, en una fàbrica tèxtil, monitor de caiac... Ara, gràcies als patrocinadors que tinc, puc dedicar tot el meu temps al caiac.
I és feliç?
Res no em fa sentir més viu que el caiac! Les expedicions són la meva felicitat. Som vius per gaudir, no troba? La meva idea és remar i remar .Morir amb els rems posats.
Victor –M.Amela
L'Aniol s'entristeix en recordar el seu amic Juanito, un caiaquïsta peruà que li va ensenyar els rius del Perú, país que el té enamorat.. El caiac d'en Juanito es va ficar en un drossatge, un forat a la roca, submergida: impossible de sortir-ne. L'Aniol va lluitar per treure'l, sense èxit S'entristeix, però no concep cap altra manera d'honrar la vida: remar.Remar saltar cascades impressionants amb un caiac de 2,30 metres, amb amics amb la seva mateixa passió i perícia, per gaudir de la naturalesa, viatjar, admirar la bellesa del món i conèixer gent distant Patrocinat per Red Bull i Wa-ka, és un dels quatre millors caiaquistes del món. Els seus vídeos a YouTube: Serrasolses Bros Productions.
dimecres, 11 de febrer del 2015
dimecres, 4 de febrer del 2015
entrenament de marató/Marathon training
Subscriure's a:
Missatges (Atom)