dimarts, 24 de febrer del 2015

Aniol Serrasolses, el millor caiaquista .The best kayaker


DILLUNS, 23 FEBRER 2015

LAVANGUARDIA

LA CONTRA

Aniol Serrasolses, el millor caiaquista d’Espanya


Tinc 23 anys. Vaig néixer a Girona, resideixo a Sort i visc pels rius del planeta .Sóc caiaquista.
Sóc solter, ni fills ni novia : hauria de ser caiaquista... Tant de bo els politics ho siguin per servir
 i no per robar. Crec en la naturalesa viva. He saltat una cascada de... 42 metres d'altura!

"Remar i remar és la felicitat plena amb molt poca cosa"



Què fa? Remar al meu caiac.
Per on? Per rius d'aigües braves.
Una afició? No, un mode de vida.
En què consisteix? Remo 300 dies a l'any, set hores al dia.
Per què tant? Em preparo per baixar rius amb fort pendent i saltar grans cascades.
Cascades molt altes? Les petites tenen deu metres d'altura.
No tan petites... N'hi ha de 20, 30, 40 metres d'altura...
I vostè les salta? Sí, amb el meu caiac de 2,30 metres.
Cau durant quaranta metres dins d'un caiac? No caic, em tiro.
I no es fa mal? Cal fer-ho molt bé, amb precisió, és cert que és un esport d'alt risc.
Quin és el seu rècord? La cascada Big Banana, a Veracruz, Mèxic: 42 metres d'altura.
I què? Intens emocionant , reexit ,meravellós .Per això continuo buscant cascades gegants amb Google Earth.
Les busca per internet? Som pocs els que saltem cascades i...
Quants són? Quatre persones a tot el món.
Quatre!
I un és el meu germà gran, en Gerd. Els quatre ens coneixem, som amics. Com que no hi ha referències... buscar les cascades és molt excitant! Amb Google Earth rastrejo rius de tot el món, en llocs molt remots, terres verges amb rius aïllats...
Com feien els vells exploradors... I quan en un d'aquests rius veig una taqueta blanca... cascada, cascada, eureka! M'emociono. Llavors és fascinant organitzar l'expedició, arribar a aquell riu, enfrontar-te a aquella cascada...
Qui té avui el rècord? Els meus amics Taylor Bird i Rafa Ortiz, els únics que han saltat la cascada Palouse, a l'estat de Washington (Estats Units): té 57 metres d'altura!
S'hi atreveix? Sí, però no es tracta d'atrevir-s'hi, sinó de sobreviure! I per això m'haig de preparar molt, agafar l’angle idoni ....
Com se salta una cascada de 57 metres per sobreviure?
Has d'evitar sortir disparat cap endavant. La base del caiac ha de tocar sempre l'aigua que cau, i seguir amb el morro l’angulació... i entrar al riu en vertical.
Què passa llavors?
Abans d'entrar, llanço el rem, m'ajupo i m'enganxo al caiac, agafo amb les mans el faldó i tenso les espatlles. Entro a l'aigua, molt profundament, i després el caiac puja i surt a la superfície. I recupero el rem.
Quin és el perill més gran? Caure pla: el cop et rebenta la columna vertebral. O caure de cap per avall: el caiac se't desprèn. O quedar atrapat al remolí, fent voltes com si fossis dins d'una rentadora: et pots ofegar.
Ha tingut accidents? M'he rebentat els colzes i el cúbit i el radi, m'he trencat diverses costelles, se m'ha separat l'espatlla... però el pitjor va ser la vèrtebra L5, la lumbar anterior al sacre.
Com va ser?
Vaig caure pla sobre una roca que no es veia. Els metges em van dir que no podria tornar a remar... i em vaig enfonsar en la depressió: quin sentit tenia viure? Qui era jo, si no podia remar? Va ser duríssim...
Com ho va superar?
Per la meva motivació, fent cas del fisioterapeuta i... tornant a remar, encara que em faci mal de vegades.
De quina expedició té més bon record? Del Perú, riu Apurimac: 270 quilòmetres durant sis dies. O a la Colúmbia Britànica, riu Stikine: 87 quilòmetres, tres dies... Paisatges extraordinaris, óssos, àguiles, descobreixes les meravelles del món! És quan sóc més feliç, és la felicitat plena amb molt poc cosa.
No té por?
Una vegada vaig veure desaparèixer davant meu cinc amics: no sabíem que hi havia aquella cascada de 30 metres! Vaig caure... Ells van perdre el caiac i es van lesionar. I érem en un gorg de parets verticals altíssimes, i després una altra cascada... Vaig continuar sol, vaig retrocedir a peu per terra i els vaig poder treure des de dalt amb una corda.
Fins quan baixarà per aigües braves? De free-ride (descens en bot) en puc fer fins als 35 anys... Però després faré free-style (piruetes en onada), caiac-polo (waterpolo amb caiac), eslàlom, caiac en aigües tranquil·les...
I com es guanya la vida? Com a escombriaire, cambrer, en una fàbrica tèxtil, monitor de caiac... Ara, gràcies als patrocinadors que tinc, puc dedicar tot el meu temps al caiac.
I és feliç?
Res no em fa sentir més viu que el caiac! Les expedicions són la meva felicitat. Som vius per gaudir, no troba? La meva idea és remar i remar .Morir amb els rems posats.
Victor –M.Amela

L'Aniol s'entristeix en recordar el seu amic Juanito, un caiaquïsta peruà que li va ensenyar els rius del Perú, país que el té enamorat.. El caiac d'en Juanito es va ficar en un drossatge, un forat a la roca, submergida: impossible de sortir-ne. L'Aniol va lluitar per treure'l, sense èxit S'entristeix, però no concep cap altra manera d'honrar la vida: remar.Remar saltar cascades impressionants amb un caiac de 2,30 metres, amb amics amb la seva mateixa passió i perícia, per gaudir de la naturalesa, viatjar, admirar la bellesa del món i conèixer gent distant Patrocinat per Red Bull i Wa-ka, és un dels quatre millors caiaquistes del món. Els seus vídeos a YouTube: Serrasolses Bros Productions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada